1. La narrativa (1.1, 1.2 i 1.3)

1.1. Ramon Llull: Llibre de les bèsties.
Ramon Llull va néixer a Mallorca l'any 1232, poc després de la conquesta catalana. Va viure en una societat en què coexistien dues cultures i diverses llengües: la cultura cristiana, que s'expressava en català i en llatí, i la cultura islàmica, que s'expressava en àrab.
A trenta anys Llull renuncià a la vida cortesana per dedicar-se a la difusió de la doctrina cristiana. No tan sols va predicar i va viatjar molt, també va escriure en català, llatí i àrab nombroses obres de caràcter filosòfic, teològic i literari: algunes pretenien convertir els musulmans per mitjà d'un mètode racional de trobar la veritat ( l'Art lul·liana); d'altres volien reconduir els cristians pel camí de la perfecció.
En aquest context, cal situar el Llibre de les bèsties. 
El Llibre de les bèsties  és un apòleg de tradició oriental que narra les intrigues polítiques en la cort del lleó, rei dels animals, tramades per l'astuta consellera Na Renart (la guineu) a fi d'aconseguir el poder reial.
En aquesta mena de faula, el lleó, la guineu, l'elefant...reprodueixen el comportament humà.
1.2. Joanot Martorell: Tirant lo Blanc.
Joanot Martorell nasqué a Gandia, en una família de la mitjana noblesa valenciana. Cap a dinou anys ja era un cavaller de tarannà bregós i lluitador. Es va relacionar amb la noblesa de les corts europees. En aquella època els cavallers ja estaven en decadència: havien perdut el seu paper original.
Però Martorell era un cavaller convençut i, per assegurar la pervivència d'aquest estament militar, intentà crear una nova mentalitat, els proposà una nova missió: convertir-se en els herois que defensessin la cristiandat a orient davant l'amenaça dels turcs.
Tirant lo Blanc presenta personatges, llocs i accions versemblants.
1.3. Narcís Oller: La bogeria.
Narcís Oller va néixer a Valls l'any 1846. Va exercir de procurador de tribunals a Barcelona. Com a reflex s'estava formant, a mitjan segle XIX va néixer el Realisme en el camp artístic i al cap de poc el Naturalisme en el camp literari.
La bogeria és l'obra culminant de la seva producció basada en un fet real -la mort d'un client d'Oller-, tracta del jove Daniel Serrallonga, de com es va tornant boig, i fa un estudi de les causes de la seva bogeria, les dues teories científiques que hi havia en discussió en aquella època: l'una defensa que Daniel Serrallonga ha heretat la malaltia (determinisme biològic) i l'altra creu que la bogeria se li manifesta perquè s'ha trobat en un medi social advers i ha viscut molt males experiències.
La bogeria molt innovadora en dos aspectes. En l'aspecte temàtic perquè converteix el Naturalisme en la matèria literària. I en l'aspecte formal; perquè utilitza un narrador en primera persona.

Activitats pàg 10 i 11

Tema 1 Comprensió Lectora.

1.1 Un dels significats de la paraula misteri es refereix a allò que algú guarda en secret, és a dir, al que és ocult als altres. La senyora Rita, és una dona misteriosa? Per què? En què consisteix el seu secret? Què fa perquè els altres no l'hi descobreixin?

1-Si, al començament explica coses sobre ella però també les posa en dubte.
2- El seus secret consisteix en enviar una carta amb una ampolla i tirar-la al mar, per veure si alguna persona la llegeix.
3- Va anar a la platja d'hora perquè era quan menys gent hi havia.

1.2 Els missatges que s'envien necessiten un mitjà de transport. Antigament de vegades es feia per mitjà d'una fletxa, d'un colom missatger, d'un herald, etc.

Actualment la forma més habitual de fer-ho és per correu postal o correu electrònic.

a) Explica la relació que hi ha entre el títol i l'argument del conte.

- Són cartes sense segell com diu el títol ja que duran la historia diu que s'envien pel mar y no tenen segell ja que no la porta un carter al seu destinatari.b) A més de la carta, la Rita també envia dos objectes més. Quins són i quina finalitat tenen?
- Un tros de paper i un llapis de punta fina. Amb la finalitat de que quan la carta arribi fins al nàufrag li respongui amb el petit tros i el llapis.

1.3. Els missatges que s'intercanvien els dos personatges estan escrits en forma de carta.

a) Com s'anomena la part de les cartes encapçalada per les sigles PD? On se situa?
-Postdata, es situa al final de la carta.b) Indica a quina carta pertanyen aquestes paraules: <<PD: Et tornaré el llapis així que arribis. Estudia't bé el mapa que t'adjunto: ja veus que no estic tan lluny com això, ho trobaràs de seguida>>. Qui és la persona destinatària d'aquesta carta? I la persona remitent?
-La persona destinatària es la Rita Aimengual, i el remitent es en Marc Saladrigues.

1.4. La Rita revela el seu secret en el contingut de la carta. Llegeix atentament els comentaris següents i determina, a partir del que recordis, quin s'ajusta més bé a l'escrit de la Rita. Després explica les raons de la teva tria.

a) Una dona s'adreça a un senyor desconegut mitjançant una carta que envia dins una ampolla que llança al mar. Primer se li presenta: li diu el nom, d'on és i l'edat que té. Després li descriu com és ella físicament i quins gustos té pel que fa als homes: li agraden els que porten barba llarga, els que estan sols i necessiten companyia. Espera que a l'home que estima li agradin les senyores carregades d'imaginació. Li demana que respongui afirmativament per mitjà de la mateixa ampolla.

b) Una dona escriu una carta a un senyor desconegut i la hi envia dins una ampolla que llança al mar. Primer se li presenta: li diu el nom i on viu, li insinua l'edat i li descriu per sobre com és físicament. Tot seguit li declara el seu amor, un amor nascut del seu interès pels homes misteriosos, especialment pels nàufrags. Finalment l'anima a acceptar el seu oferiment i li demana que li ho faci saber per mitjà de la mateixa ampolla que ella ha utilitzat. En la postdata li demana que situï l'illa en un mapa per tal de trobar-la.

-El text B és el que millor s'ajusta a l'escrit de la Rita.

1.5. Torna a llegir la carta de resposta de Marc Saladrigues i completa'n el comentari amb les paraules adequades.

-Marc Saladrigues s'adreça a la seva estimada. Rita i repeteix tres cops l'única paraula que sent el seu cor d'ençà que ha llegit la seva carta: Amor! Li sembla com si la conegués de fa una vida. Li diu que porta una barba de fa vint anys i que és un home gran. Expressa la seva solitud i la seva desesperació. Però ara té un gran consol llegint i rellegint la carta cent vegades. Reconeix que necessita l'ajuda i la companyia de la Rita per poder viure. Escriu que ficarà la seva carta dins l'ampolla i que la llançarà ben lluny perquè trigui menys a arribar-li i que encara haurà d'esperar abans d'abraçar-la i omplir-la de petons. A partir d'ara el nom de Rita serà el seu amic, el seu amor i la seva esperança. Ja no està sol!
1.6. La carta que rep la Rita, és la que havia esperat durant molt de temps? La persona remitent de la carta, segueix les instruccions que li havia donat la Rita? Quines eren?
-Sí, que sigui un nàufrag, que tingui barba, que sigui misteriós, sol i necessitant amor, de tendresa i de companyia.
1.7. Finalment, quina és la reacció de la Rita després d'haver llegit la carta i tenir l'ampolla a les mans?
-Es va emocionar i va sortir corrents de casa, fins a la platja, on ben disposada, va llogar una barca.
1.15. Creus que Ramon Llull tenia la intenció d'escriure obres literàries o bé utilitzava la literatura com un mitjà per fer arribar el seu missatge didàctic i moral? Quines qualitats devia veure aquest autor en la literatura?
-Per fer arribar el seu missatge didàctic i moral. Que havia de ser tot ben didàctic i clar.
1.16. Què criticava i què volia millorar Ramon Llull quan va escriure el Llibre de les bèsties?
-Que volia millorar a l'alta jerarquia de l'església.
1.17. Per fer més entenedor el missatge, Ramon Llull utilitza molt els exemples. En aquest fragment reproduït, hi ha algun exemple? Quina idea o argument vol fer més entenedor?

-En Sarraí. La reconducció dels cristians a la perfecció.
1.18. Com explicaries el fet que Ramon Llull fes servir el català, el llatí i l'àrab per predicar i per escriure les seves obres?
-Volia reconduir als cristians cap el camí de la perfecció, i fer cristians als àrabs. Per això escrivia amb les respectives llengües, el català, el àrab i el llatí.