ACTIVITATS DE GRAMÀTICA

ACTIVITATS:1.59 Classifica les oracions següents d'acord amb la modalitat: enunciativa, interrogativa, exclamativa o exhortativa.

a) Fes-me un retrat. -Exhortativa

b) El dibuixant va fer una exposició a la plaça del poble. -Enunciativa

c) On has deixat els pinzells? -Interrogativa

d) Quina llàstima que no hagis vingut! -Exclamativa

1.60. Escriu la categoria gramatical de cada una de les paraules que formen les oracions següents:

a) L'    Elisenda va enviar   la     carta sense   segell

    Art     N           V              Art      N     prep       N

b) El    seu   germà petit  plorava darrere l'armari

   Art     Adj       N      Adj        V         Adv         N

c) Ara dorm tranquil·lament    a          l'        habitació

    Adv    V            Adv            Prep.      Art          N

d) El     noi     es trobava   sol       i           entristit

    Art     N            V            Adj    Conj         Adj

1.61. Escriu quin tipus de sintagma formen les estructures següents:

a) El diccionari de sinònims. Sintagma nominal.

b) Corri molt de pressa. Sintagma Verbal.

c) Una cara molt pigada. Sintagma Adjectival.

d) Molt amablement. Sintagma Adverbial.

e) Ben eixerit. Sintagma Adjectival.

2 L' ORACIÓ SIMPLE.

2.2 El sintagma nominal.

El sintagma nominal és l'estructura gramatical que té per nucli un nom.

(1) una carta enamorada
         Det       N               Adj
       (Esp)    (nucli)        (CN)
                                                        
                           SN

(2) una carta d'amor
        Det       N         Prep   N
                                SPrep
        (Esp)  (nucli)       (CN)
                                              
                          SN
      
(3) una carta que parlava d'amor
        Det       N               oració adjectiva
        (Esp)  (nucli)                  (CN)
                                                                          
                                   SN


2.3. El sintagma verbal
El sintagma verbal és l'estructura gramatical que té per nucli un verb.
arribà inexplicablement al nàufrag
    V                       Adv                           SPrep
(nucli)                  (CC)                                 (CI)
                                                                             
                                 SV


2.4. L'anàlisi de l'oració en forma d'arbre
Una manera molt clara de fer l'anàlisi d'una oració és representar-ne per mitjà d'un arbre.

2.5. La concordança

Perquè un SN i un SV es puguin unir i formar una oració, els seus nuclis (nom i verb) han de concordar en nombre (tots dos on singular o bé tots dos en plural) i en persona gramatical (tots dos en primera persona, o tots dos en segona, o bé tots dos en tercera):

(1) La Rita va llegir la carta en veu alta.

          3a pers.         3a pers.

              sing.             sing.

                                                                                           

             SN                            SV

     (subjecte)                (predicat)

(2) Les veïnes de la Rita van llegir la carta en veu alta.

          3a pers. pl.                                 3a pers. pl.

                                                                                                                                

                            SN                                       SV

                (subjecte)                               (predicat)

2.6. L'el·lipsi del subjecte
En algunes oracions, el subjecte no hi és. Aquest el·lipsi es fa quan el subjecte ja és conegut, per tal d'evitar repeticions innecessàries.

(La senyora Rita)    carregava un petit cabàs.
   (subjecte)                             (predicat)

2.7. Les oracions impersonals
La majoria de les oracions impersonals expressen fenòmens naturals, que són esdeveniments que no realitza ningú.

                                        Aquest matí feia molt vent.
   (subjecte)                                     (predicat)

2 L'ORACIÓ SIMPLE

Gramàtica

2.1 L'anàlisi de l'oració.

En l'estudi de la llengua, s'aplica l'anàlisi gramatical per identificar els elements que formen l'oració i la funció sintàctica que exerceixen.
En fer l'anàlisi gramatical d'una oració, hem de considerar tres nivells.



Nivell A
Les categories lèxiques o gramaticals
Una carta enamorada arribà inexplicablement a        l    nàufrag.
Det          N                 Adj                 V                        Adv                Prep     Det          N 



Nivell B
Els sintagmes o estructures
Una carta enamorada arribà inexplicablement al nàufrag.
                                                                                  SAdv                        SPrep
                                                                                                                                  
                       SN                                                           SV




Nivell C
Les funcions sintàctiques
Una carta enamorada arribà inexplicablement al nàufrag.
(Esp)    (nucli)            (CN)             (nucli)                 (CC)                             (CI)
                                                                                                                                  
               (Subjecte)                                                 (Predicat)

Activitats: 1.19, 1.20,1.21, 1.22. pàg: 15

ACTIVITATS

1.19 L'amor i la guerra són els dos temes principals de la novel·la Tirant lo Blanc. Cerca, en el fragment reproduït, el símil que Diafebus estableix entre la guerra i l'amor.
-Que l'amor es guanya amb l'enginy de Diafebus, no amb laments.


1.20 Tot i que Tirant és un valerós cavaller en el camp de batalla, en el camp de l'amor com es comporta? Segons el seu cosí Diafebus, com es guanyen les dues guerres?
-Amb presència i enginy.


1.21 La presència de la ironia i els jocs d'humor és un factor de modernitat de l'obra. ¿Alguns d'aquests elements apareixen en el fragment de la lectura? Esmenta'ls.
-Quan Carmesina entén el mal de mar enlloc del mal d'amar. La comparació de la mateixa forma de guanyar una batalla que un amor.


1.22 Per què diem que Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca i no un llibre de cavalleries?
-Perque una novel·la cavalleresca són aquells fets que s'adapten a la vida real. Del contrari una novel·la de cavallerises, és una història de fets irreals o inventats.

Activitats 1.15, 1.16, 1.17 i 1.18; pàg 14

Activitats.

1.15 ¿Creus que Ramon Llull tenia la intenció d'escriure obres literàries o bé utilitzava la literatura com un mitjà per fer el seu missatge didàctic i moral?Quines qualitats devia veure aquest autor en la literatura?

1-Si.
2-El fet de poder-se expressar amb llibertat.

1.16 ¿Què criticava i què volia millorar Ramon Llull quan va escriure el Llibre de les bèsties?

-Criticava polítiques; i volia millorar la societat.

1.17 Per fer més entenedor el missatge, Ramon Llull utilitza molts exemples. En aquest fragment reproduït, hi ha algun exemple? Quina idea o argument vol fer més entenedor?

-Si. Que per molt que t'estimis amb una persona o tinguis molta confiança, no sempre et pots fiar.

1.18 ¿Com explicaries el fet que Ramon Llull fes servir el català, el llatí i l'àrab per predicar i per escriure les seves obres?
-El llatí i l'àrab que eren les llengües principals mes parlades, i el català que era la seva llegnua.