Les llengües d'europa.

Buscar una paraula en 10 llengües diferents.

Llibres---> Català
Livros---> Portugues
Books---> Llatí
Книги---> Rus
Böcker---> Suec
Knihy---> Txec
buku---> Javanés
Kitaplar--->Turc
liburuak---> Basc
Cărți---> Romanés
bøker---> Noruec

Les vocals a i e àtones

2.19. Copia els sintagmes nominals  següents i escriu la lletra de la Vocal neutra final d'acord amb la regla 1:
a) Un alumne apte; una alumna apta
b) Un mestre estricte; una mestra estricte
c) El colze esquerre; la màniga esquerra
d) Un altre debute; una altra vegada
e) Un home pobre; una dona pobra
f) Un prestatge ample; una samarreta ampla

2.20. D'acord amb les excepcions principals de la regla 1, copia les frases següents i completa-les amb la lletra escaient. 
a) La seva imatge es reflecteix a la superfície
b) és un enigma, l'origen d'aquesta febra 
c) La base de la torre de Pisa és inestable
d) Creien que un cometa anunciava una catàstrofe terrible
e) Des del capdamunt de la piràmide enormes contempla un gran panorama.

2.21. Completa cada sèrie amb un d'aquests adjectius invariables(la forma del masculí i del femení és la mateixa): unànime, bilingüe, terrestre, jove,  cèlebre, i lliure
a) Un acord unànime; una decisió unànime
b) Un músic bilingüe      ; una òpera bilingüe
c) Un país  terrestre ; una persona terrestre
d) Un artista jove  ; una artista jove
e) El transport cèlebre  ;la vida cèlebre
f) Un seient  lliure ; l'entrada lliure

2.23. Recorda que en alguns mots el pas del singular al plural provoca canvis d'ortogràfics-
Ella busca una branca llarga. - Elles busquen unes branques llargues
Ella menja una coca ben dolça.- Elles mengen unes coques ben dolces
Ella gemega perquè la font no raja.- Elles  gemeguen perquè les fonts no ragen.
Ella comença un línia obliqua.-Elles comencen unes línies obliqües.

2.24. Copia aquestes frases i completa'n les terminacions verbals amb a o e segons correspongui:
Jo emetia un missatge- jo vaig emetre'l.
Tu coneixies el secret - Tu el vas conèixer.
Ell retrasmetia el partit- Ell va retransmetre'l.
Nosaltres corríem-Nosaltres vam córrer.
Vosaltres us movieu- Vosaltres us vau moure.

2 Ajuda'm

2 Comprensió.

Text 1

a) Què s'inventa el visitant per no anar a l'escola?
-Que tenia mal de coll i sensació de febre.
b) En realitat, per què fa campana?
- Perque no es troba bé sobretot amb els companys de classe.
c) Qui li fa la vida impossible a l'escola?
-Que alguns nens riguin d'ell.
d) Ell també se sent culpable de la situació en què es troba?
-Si perque pensa que tot es per la seva manera de ser.
e) Què li fa ràbia d'ell mateix?
-La seva manera de ser.
f) A quin lloc de l'escola s'ho passa mes malament?Per què?
-Al pati,  perque no paren de burlar-se d'ell i insultar-lo.
g) Que li va passar abans d'ahir?
-Li van fer la traveta, mentras corria, va caure i se li van trencar les ulleres.h) Per què no ha dit res a ningú?
- Perque creu que li enfonsaria més pensant que es un cobardi) Per què ho ha confessat tot a un visitant anònim?
-Perque pot ser el podrían ajudar a sortir d'un pou tan negre.j) Al final, de que té por: de fer un disbarat o de no obtenir ajuda?
- De fer un disbarat.

Text 2

a) Per què creu que no n'hi ha prou que l'altre visitant li expliqui com se sent?
-Perque ell pot expressar el que sent pero, potser no el podria ajudar com el noi voldria.
b) Quin és el pas més difícil que hauria de fer?
-Actuar i plantar cara.

c) Amb quin animal compara l'actitud de l'altre visitant? Per què?
-Amb l'astruç. Perque quan l'ataquen amaga el cap sota l'ala.

d) En realitat, qui són els qui tenen un problema?
-Els altres per humiliar algú que creuen inferior amb ells.

e) Què pot passar si no ho conta a ningú més?
-Que com una bola de neu s'hanira fent molt més gran i pot arribar a passar algu molt més greu.

f) A qui hauria d'explicar tot el que li passa?
-Amb els seus pares i els professor són els que de veritat el poden ajudar.
g) Per què li aconsella que revisi les coses que fa o diu a l'escola?
-Perque potser la cosa podria millorar.

h) Quin és l'últim consell que li dóna?
-Que no ha de tenir vergonya a demanar ajuda, si ho fa l'escoltaran, així veura com es treurà un gran pes d'asobre, i que ell val tant com les altres persones.

Activitats de la pàg 62

2.41. Escriu cada una de les frases següents i passa-les al singular si estan en plural, o al plural, si estan en singular:

a)Ella busca el paraigua negre. Elles busquen els paraigües negres.
b) Desitgeu algunes altres coses? Tu desitges alguna altra cosa?
c) Menjo un pollastre tendre. Nosaltres mengem uns pollastres tendres.
d)Eren unes alumnes joves i cultes. Ella era una alumne jova i culta.
e) S'amaguen dins de les coves i entre les esquerdes de les roques.
 Ell s'amaga dins de la cova i entre la esquerda de la roca.


2.42. Copia i completa les formes verbals següents:

Passat simple	Passat perifràstic
Jo pertanyí	Vaig pertànyer
Tu veieres	Vares veure
Ell/ ella  respongué	Va respondre
Nosaltres empenyérem	Vàrem empènyer
Vosaltres caiguéreu	Vàreu caure
Ells/elles estengueren	Varen enstendre

2.43.Observa aquestes diferències: Ells agafen tres llibres, però Agafa'n tres, de llibre; el mode subjuntiu, però la moda actual; Compta els vots, però el compte bancari.
Reescriu les frases següents i omple els buits amb la lletra escaient:
a) Ells compren dues revistes; tu compre'n tres.b) Ells porten dos bolígrafs; tu porte'n quatre.
c) Abans de començar  l'acte, el secretari va llegir l'acte de la sessió anterior.
d) Subratlla aquest exemple amb l'ajut d'un regle. Aquest cas és una excepció de la regla.
e) El venedor viatja molt. Ara mateix està de viatge.
f) Ara el defensa centra la pilota al davanter. Ha fet un centre fantàstic.
g) La presidenta del jurat fa el lliurament dels premis. El jurat ha votat lliurement, sense pressions de cap mena.

2.44. L'arrael dels verbs jeure, treure, néixer i derivats s'escriu amb e quant la vocal de l'arrael és tònica i amb a quan és àtona. Copia les frases següents i omple els buits amb la lletra adequada:


a) Jo trec ara la gossa a passejar. Al vespre la trauràs tu.
b) D'ara endavant el gos s'ajaurà al racó de l'entrada. No el deixis que s'ajegui a la cuina.
c) Han nascut vuit garrins. En cada garrinada en neix un de menys. La pròxima vegada en naixeran set.
d) No el distragueu ara que s'ha posat a estudiar. Si el distraieu, segur que es distraurà. Qualsevol cosa el distreu.

2.45.Completa la sèrie següent:
                                   

	Pres. Ind.	Imp. Ind	Futur
Jo	neixo	naixia	naixeré
Tu	treus	treias	treuràs
Ell/ella	jeu	jeia	jaurà
Nosaltres	naixem	naixem	naixerem
Vosaltres	traiem	trèieu	treureu
Ells/ellas	jeiem	jeien	jauran

2.46. Els adverbis acabats en -ment es formen a partir de la forma femenina dels adjectius. Tenint en compte que hi ha adjectius variables (directe, directa) i invariables (feble, feble), escriu als adverbis a partir dels adjectius següents:

-pobre: pobrament.  
-probable: probablement.
-estricte: estrictament.
-comú:comunament.
-noble: noblement. 
-lliure: lliurement.
-amable: amablement.
-digne: dignament.
-oportú: oportunament.
-estrany: estranyament.
-tranquil: tranquil·lament.
-audaç: audaçment.
-unànime: unànimement.
-agre: agrament.
-trist: tristament.

  2.47. Completa aquestes frases amb les lletres a o e:
a)El sargent va arrebassar l'estandard de l'enemic.
b)Va quedar orfe i va morir de malenconia.
c)El ramat aixecava molta polseguera

.d)El peixater duia un davantal blanc.
e)Ens van encomanar el seu optimisme.

2.48.Digues quines són les llengües romàniques.

-Anglés, castellà, català, alemany.

2.49.Consulta una enciclopèdia (pots fer-ho a través d'Internet) i contesta les preguntes que et donem a continuació:
a) Quines són les principals llegües germàniques tenint en compte en nombre de parlants?
-Angles, suec,islandès, i el danés.
b) On es parlen les llengües eslaves: a l'est o a l'oest d'Europa? Esmenta set llengües eslaves i els estats en què es parlen. 

-A l'oest d'Europa.
-Rus-> Russa.
-Bielorús-> Bielorussa.
-Ucraines-> Ucraïna.
-Servi.->Servi.
-Macedoni.-> MacedòniaAlemany.-> Alemanya.
-Rumà.->Romania.

c)Quines llengües celtes es parlen a Gran Bretanya?
-La britònic i la glicolípid.
Quina parlen a Irlanda?
- Irlandès.
Quina parlen a França?
 -Frances.

d) A quina família de llengües pertanyen el finès i l'hongarès? 
Llengües germàniques.

Tema 2 Comprensió Lectora activitats

2.1. Asimov ens presenta els robots no tan sols com uns éssers creats per servir i protegir les persones, sinó també amb una sèrie de qualitats humanes positives.

a) Quina imatge de Robbien ens transmet el relat? Amb quina finalitat ha estat construït? Completa la resposta de sota escollint les paraules exactes que utilitza el pare de la Glòria per referir-s'hi:_ lleial/ sincer; cortès / tendre; agradable / amable; fer companyia / donar coratge.

En robbie es un robot lleial, tendre i amable per força per què ha estat construït per fer companyia a un nen petit.

b) L'objectiu del relat, és proporcionar les dades sobre el disseny del robots? Quina idea pretén difondre sobre els robots?

-No, l'objectiu es presentar-nos-los amables. Que els robots son amables i tendres.

2.2. Robbie no parla, però a través dels seus moviments demostra que té sentiments, desitjos i, fins i tot temences. Relaciona cada moviment amb un sentiment, un desig i una temença:
Moviments:
-Es va asseure i va fer que no amb el cap. 1
-Va estirar un floc de cabells de la Glòria. 2
-Va portar ràpidament la nena en sentir que la cridava.3
Sentiments, desitjos: -La mare era un motiu d'inquietud per a Robbie.3
-Se sentia ferit pel tracte injust de la Glòria.1
-Volia que li expliqués un conte. 2

2.3. Com que Asimov concep els robots tan perfectes, sovint apunta en els seus relats que tenen més intel·ligència i més seny que molts éssers humans.
Completa les afirmacions del pare de la nena referint-se a Robbie:
-«És mil vegades més intel·ligents que no pas la meitat del personal de la meva oficina.»
-«Es infinitament més de confiança que no pas una mainadera humana.»

2.4. L'escriptor critica la por irracional que fan els robots a una part de la societat i la creença que tot allò que representa una novetat ha de ser una necessàriament dolenta)Quin és el personatge que manifesta aquesta concepció negativa dels robots? Té motius aparents per rebel·lar-se contra el robot? Per què no vol que s'estigui amb la Glòria?

-La mare de la Glòria, sí, ja que passa molt de temps amb ella. Per que creu que una mainadera la ajudaria molt més en comptes que un robot.

b) Quin és el personatge que té una actitud més racional sobre els robots i que expressa el parer d'Asimov sobre el tema?
- El pare de la glòria.

c) Quin argument de pes dóna George a la seva dona quan ella diu que Robbie pot ser perillós, ja que se li podria espatllar una peça i es podria trastocar? Amb quines lleis de la robòtica té a veure aquest argument? 
-Es impossible que un robot faci mal un ésser humà; que molt abans que s'espatlli alguna cosa que pugui alterar la Primera Llei, el robot deixaria de funcionar.

2.5.Finalment, per desempallegar-se del robot, George i Grace han d'enganyar la seva filla.
a) On la porta el seu pare? Amb quina finalitat?
-Al visivox que feien a la ciutat, per que estigues menys amb en Robbie.

b)Quan la Glòria s'adona que en Robbie no és a casa, com reacciona? Què li diu la seva mare per que es conformi?
-Malament, reacciona malament, el crida i no la respon.  La seva mare li diu ;' Mentrestant podràs jugar amb aquest gosset tan bonic. Mira'l es diu Llampec i sap..'

c) Què li respon la filla? Completa la resposta:
-En robbie no era una maquinota! Era una persona com tu i com jo, i era amic meu! Vull que torni!

4 El text informatiu

La notícia es un artícle informatiu  que explica un fet o un esdeveniment d'actualitat de la manera més objectiva possible.
Per fer una notícia necessitem fer-nos les preguntes següents:

1 Qui?
2. Què?
3. Per què?
4.Com?
5.On?
6. Quan?

La crònica

La crònica és un article periodístic que, a més d'informar, ofereix elements d'anàlisi i valoració.

El reportatge
És un treball periodístic que consisteix a desenvolupar i documentar de manera àmplia un tema determinat, que no ha de ser de l'actualitat.


2. La ràdio
La primera ràdio a Catalunya va ser Ràdio Barcelona, que es va inaugurar l'any 1924.
La ràdio té quatre funcions bàsiques: informar, divulgar, opinar i entretenir.

2.1. Els gèneres radiofònics
El contingut i el format dels programes permeten classificar-los en diversos gèneres: el noticiari, el reportatge, l'entrevista, la tertúlia o debat, el magazín, el dramàtic el musical, l'humorístic, el consultori, etc. Molts programes són mixtos.

El noticiari
Estructura d'un noticiari
1. Entrada o careta: sintonia pròpia del noticiari i salutació dels locutors.
2. Capçalera o sumari: titulars de les notícies més importants.
3. Desenvolupament: transmissió de les notícies estructurades en seccions temàtiques (política, societat, economia, cultura, esports...).
4. Tancament: resum o recordatori dels fets més importants.

El reportatge
Elements d'un reportatge
1. La informació: exposició de fets i dades que són objecte d'investigació periodística.
2. La contextualització: descripció de l'espai físic, geogràfic i social en què s'han produït els fets.
3. Els afectats i els testimonis: entrevistes a persones que han viscut els fets o n'han sofert les conseqüències.
4. La interpretació: explicacions d'experts en la matèria.

L'entrevista
Variants de l'entrevista
1. La tertúlia o el debat: diverses persones, dirigides per un moderador, posen en comú les seves opinions, les contrasten i les argumenten.
2. Col·loqui: diverses persones (el públic o els oients) formulen preguntes a una persona, normalment un expert en una matèria determinada.
3. Enquesta: una enquestadors formulen una sèrie de preguntes a una mostra representativa de la població i, després, se'n treuen unes conclusions.

El magazín
El programa monogràfic
Un magazín pot tenir un caràcter monogràfic i, per tant, centrar-se en una temàtica concreta. Per exemple:

• Cinema
• Música
• Esports
• Cultura
• Turisme
• Cuina