jueves, 20 de febrero de 2014

20-2-14

1.Passar llista.

Activitats pàgina 130.

 4.35. Conjuga en veu alta l'imperatiu dels verbs estar, dur, viure i ser:
   
Estar.
estigui
estigues
estigui
estiguem
estigueu
estiguin

Dur.
duu/du
dugui
duguem
dugueu
duguin

Viu.
viu
visqui
visquem
visqueu
visquin

Ser.
sigues 
sigui
siguem
sigueu
siguin


4.36. Conjuga l'imperfet de subjuntiu dels verbs dir, riure, escriure i ser:

Dir.
digués
diguessis
digués
diguéssim
diguéssiu
diguessin

Riure.
rigués
riguessis
rigués
riguéssim
riguéssiu
riguessin

Escriure.
escrigués
escriguessis
escrigués
escriguéssim
escriguéssiu
escriguessim

14-2-14

1.Passar llista.
2.Fer exercicis


Activitats pàgina 132.

 4.52. Al costat de cada mot hi ha el nombre de síl·labes que conté. Separa les síl·labes de cada un i copia'l a la casella corresponent dels quadres que et donem a continuació.
Diftong creixent:
qua-tre.
quo-ta.
io-gurt.
con-se-güent.
ba-ie-ta.
fre-qüent.
Diftong decreixent:
en-lai-re.
rei-na.
boi-ra.
tau-la.
peu.
ciu-tat.
bui-da.
cre-uen.
Hiat:
rà-di-o.
gà-bi-a.
bús-ti-a.
pèr-du-a.
vic-tò-ri-a.
ci-èn-ci-a.
a-vi-a-ci-ó.
co-lò-ni-es.
con-tí-nu-es.

4.53. Digues quants cops de veu fem per pronunciar les paraules següents i separa'n les síl·labes amb un guionet. Per exemple: car-ru-at-ge.(4 síl·labes).

—cor-ret-ja.
—pas-sa-dis-sos
—no-vel·-lis-ta
—sei-xan-ta.
—jo-gui-na.
—com-pa-nyi-a.
—his-tò-ri-a.
—es-tà-tu-a.
—joie-ri-a.
—es-pai.
—ob-jec-tiu.
—re-vet-lla.
—in-ma-dur.
—cot-xe-ra.

4.54. En cada cas una d'aquestes cinc sèries  hi ha una paraula que no encaixa. Digues quina és i explica per què no hi va bé.

a)Llengüeta.
Qüestió.
Esquena.---> És diftong.


b)
Pingüí.
guitarra.---> És un diftong.
terraqüi.

c)
Nuesa.---> És un hiat.
cauen.
clauer.


d)
xemeneia.
bústia.---> És un hiat.
claraboia.


e)
ioga
ianqui
eina.---> diftong decreixent.



4.55. Hi ha uns quants mots en què es produeix la combinació d'un creixent i de un decreixent en la mateixa síl·laba. Són els triftongs (dè-ieu.) Copia i completa els espais en buits de cada una amb una o una u; després digues si contenen un triftong:

a)guaitar; Sí que té.      
b)ieu; Sí que té.
c)paraguai; No té.
d)ieu;Sí que té.

4.56.Cerca la paraula d'una o dues síl·labes que correspon a la informació donada i després digues si conté un diftong creixent o un decreixent.

1. Embarcació per practicar esports o per viatjar: Piragüisme.
2. Olor. Combinació de lletres de flam i aire: Flaire.
3. Fusta que es crema per fer llum. Com treia, però amb una lletra menys: Teia.
4. Animal semblant al puma, però amb taques. També nom d'una prestigiosa marca britànica de cotxes: Jaguar.
5.Sinònim de tancar. El participi d'aquest verb és closclosaCloure.
6. Treure aigua d'un pou. Només cal afegir-hi la terminació de l'infinitiu: Pouar.

4.57Quan parlem o quan llegim, normalment fem moltes sinalefes. La sinalefa consisteix a reduir a una sola síl·laba dues vocals que pertanyen a dues paraules contigües (hi ha gent --> hiha gent.) La sinalefa també s'anomenadiftong sintàctic perquè segueix les mateixes regles de la diftongació a l'interior d'una paraula.
Copia aquestes frases i separa'n les síl·labes com en l'exemple anterior. Tingues present que la o àtona, en català central, es comporta com una u.

Que hi és?            Demà hi serà.
Aneu entrant.       Febrer i març.
Ho has vist?          No hi veu.

Hi he posat sal.     Canta i balla.
No hi entra.         No ho facis.


4.58. En cadascun dels textos següents, hi ha un error en la separació de paraules a fi de ratlla copia'ls correctament.

1. Endeguen campany-es contra la SIDA.
2. Totes les línies aèr-ies col·lapsades.
3. El transport de pas-satgers augmenta.
4. La participació ciu-tadana és més alta.
5. Embussos a la car-retera C-45.
6. Atraquen una joie-ria de la Rambla.
7. No han trobat la cai-xa negra de l'avió.
8. Avui comença l'hora-ri d'hivern. 

miércoles, 5 de febrero de 2014

4/2/4

1. P.Ll
2. Valoració del Blog.
 2.1 Nota del blog

31-1-14

1.P.L
2. Campanya ''Veus el que beus?''
2.1 Institut Puigcerver.
2.2 Videos Instituts Gaudí
2.3 Contestar ''la nostra pregunta''


Veus el que beus.
La Regidoria de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Reus organitza des d’aquest 27 de gener al 10 de febrer la campanya «Veus el que Beus?» que pretén incidir en el consum responsable d’alcohol entre els joves. Aquesta campanya es realitza en col·laboració amb l’entitat Arsu Festa i proposa espais de reflexió i debat a les xarxes socials a partir d’enregistraments de vídeo i fotografies que realitzen els mateixos participants.
Aquesta campanya s’articula a través de EPI Jove, un programa de la regidoria de Joventut de participació i dinamització juvenil als instituts de Reus. Al llarg d’aquestes dues setmanes, els corresponsals dels centres educatius participants convidaran als seus companys i companyes a gravar un vídeo o fer una fotografia a un espai específic del centre que han dissenyat ells mateixos per a l'ocasió.

Veus el que beus.
Calculeu, de forma orientativa i anònima, la quantitat d’alcohol que beveu a diari per determinar si el vostre hàbit de consum us pot ocasionar problemes.
Us heu parat a pensar quina quantitat d'alcohol beveu? Ho feu a diari o només els caps de setmana? Beure massa alcohol augmenta el risc de patir complicacions de salut i conseqüències negatives de caràcter psicològic i social, a curt o llarg termini. Però, què vol dir beure massa?
Les anomenades UBE o unitats de beguda estàndard us ajudaran a calcular-ho:
  • 1 UBE = una copa de vi, una cervesa, un cigaló o un xopet.
  • 2 UBE = una copa de conyac o licor, un whisky o un cubata.
Segons l'Organització Mundial de la Salut, el consum diari d'alcohol no pot superar les 4 UBE en els homes i les 2 UBE en les dones.

Video Veus el que beus.

30/1/14

1. Passar Llista
2. Guió exposició oral per grups (pàg. 206)
3. Campanya "Veus el que beus?"
         3.1. Qui l'organitza?
                  3.1.1. L'ajuntament
         3.2. En què cosisteix?
                   3.2.2. Participants: els instituts de Reus
                   3.2.3. Què cal
                            3.2.3.1. Tots els joves que beuen alcohol es diverteixen?
                            3.2.3.2. Resposta: en una oració composta
                                     3.2.3.2.1. Oració principal o matriu + 1 o 2 oracions subordinades
                                     3.2.3.2.2. Les oracions subordinades
                                                     -Final
                                                     -Casual
                                                     -Condicional
                                                     -Temporal
                                                      -...
                                     3.2.3.2.2.1. Exemple "Jo crec que no"
                   3.2.4. On escrurem i contestarem la pregunta?
                            3.2.4.1. En un full amb una foto abaix
                            3.2.4.2. En una gravació de 15s

24-1-14


1. P.L.

2. Començarem la U.D.4.
3.1.Els verbs irregulars.
 3.1.1 Les irregularitats verbals.

Les irregularitats verbals.

Els verbs que no segueixen el model de la seva conjugació es concideren verbs irregulars.

a) Irregularitats en la terminació: es modifiquen algunes terminacions en relació amb el model regular.
b) Irregularitats en l'arrel: l'arrel del verb presenta diverses formes o variants. 

Verbs irregulars de la primera conjugació:

Dels verbs de la primera conjugació, només es anar, i estar presenten irregulars. Els altres són tots regulars.

Verbs irregulars de la segona conjugació:

La majoria dels verbs de la segona conjugació presenten diverses formes en l'arrel; són, per tant verbs irregulars.
Per facilitar-ne l'estudi, presentarem tres grups que inclouen una bona part dels verbs irregulars de la segona conjugació. Aquets grups són:
a)Verbs acabats en -ndre, -ldre i -ler(en general segueixen el model de vendre.)
b)Els verbs acabats en -èixer(segueixen el model de conèixer.)
c)Els verbs acabats en -aure-eure-iure i -oure(en general segueixen els models de beure o riure.)

Els verbs de la tercera conjugació.

En la tercera conjugació, hi ha uns quants verbs irregulars. Els més importants són tenirvenir i dirpresenten diverses formes en l'arrel i algunes terminacions pròpies de la segona conjugació.

17-1-14

1.Passar llista
2. Valoració de l'actitud
3. L'exposició Oral
 3.1 Recerca d'informació
  3.1.1 Triar el tema
   3.1.2 Buscar informació

        3.12.1 Seleccionar informació
    3.1.3 Elaboració d'un Guió (p.206)

La flama de la llengua; renovació de la flama.


Encesa de la Flama a Prada els dies 1 i 2 de febrer

Aquest fí de setmana els integrants de les cinc entitats excursionistes organitzadores de la 45ª Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, es van desplaçar a Prada de Conflent per fer l’encesa de la Flama, davant la tomba de Pompeu Fabra. Es recull la informació de tots els actes a la ressenya següent.
Ressenya dels actes de l’Encesa de la Flama a Prada el 1 i 2 de febrer de 2014
Es pot veure i/o descarregar el track d’unes de les excursions al següent enllaç:
Pengem una selecció de fotos i la resta es pot veure a l’enllaç de Picasa:

L’acte central conjunt de les 5 entitats organitzadores de la 45ª Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, es celebrarà al saló d’actes del Centre de Lectura el proper dia 18 de febrer, a les 20,00 h., amb una taula rodona moderada per Anna Saperas Tuset, Directora del Centre de Reus del CPNL, i amb els ponents Joaquím Mallafré Gavaldà, traductor i lingüista català, Isidor Marí Mayans, professor i President de la Secció de Filologia de l’Institut d’Estudis Catalans i Miquel Àngel Pradilla Cardona, professor i també membre de l’Institut d’Estudis Catalans. El Lema serà “La situació del català avui”.
Programa general d’actes a data 31-01-2014

Destacats actes al Reus Deportiu, amb Màrius Serra, l’Orfeó Reusenc i “La Colònia” (23/01/14)

Dins els actes de la 45 RENOVACIÓ DE LA FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA, aquest dijous va agafar el relleu la Secció Excursionista del Reus Deportiu. La celebració del seu 80è aniversari va motivar, a més, un programa en el que la cultura, la Llengua catalana i la música es van fondre per emocionar i engrescar al nombrós públic assistent.
Fetes les pertinents salutacions i agraïments per part del Delegat de la Secció, Sr. Josep Andreu, l’Orfeó reusenc va fer posar dempeus al públic, obrint la seva actuació amb el Cant de la senyera. Altres interpretacions musicals catalanes van constituir el seu repertori, El Cant dels Segadors, cantat per tothom, va posar punt i seguit a la seva actuació.
En Cesc Escoda, a continuació, va glosar la figura de Pompeu Fabra, seny ordenador de la Llengua catalana, tant en la seva vessant filològica com en la d’excursionista. Llengua catalana i excursionisme, dos elements indissociables fan que, en memòria del Mestre Fabra, cada mes de febrer els excursionistes dels Països catalans renovin el seu compromís amb la Llengua catalana.
Enguany les cinc Entitats excursionistes de Reus, per delegació de la FEEC, tenen a les seves mans l’organització de la 45 RENOVACIÓ DE LA FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA que, a més dels actes a celebrar a Reus, per aquest motiu, aniran a Prada de Conflent, al Tossal dels Tres Reis (Ports) i a Montserrat, per a renovar la flama que perpètuament crema a la llàntia situada a l’atri de la basílica de Montserrat.
Exposada la motivació de l’acte, va donar la paraula a Màrius Serra, escriptor, filòleg, periodista… que, baix el títol “Català a l’atac (esport, paraules i joc)”, es va posar el públic a la butxaca explicant i mostrant de forma distreta, quasi d’acudits, la riquesa de la Llengua catalana, en totes les seves varietats dialectals, i convidant a gaudir-ne en totes les seves formes d’expressió, orals, escrites, a través de programes radiofònics, del joc, etc.
En acabar la seva intervenció, ple de simpàtics jocs de paraules, es va passar al capítol d’agraïments pel suport a la Llengua catalana en general, i a la Renovació de la Flama en particular. Unes peces elaborades en ceràmica i metall, creades per Lluís Roig, es van convertir en emocionat record per als seus destinataris: Jordi Mir, Màrius Serra, Orfeó reusenc, “La Colònia”, Associació Excursionista Catalunya de Reus, Club Excursionista Reddis, Secció Excursionista del Centre de Lectura, Secció Excursionista del C. N. Reus Ploms i Secció Excursionista del Reus Deportiu.
Finalment, va començar l’esperada actuació del conjunt “La Colònia”. Van anar desgranant les seves peces més conegudes, acompanyades en tot moment pel seu entregat públic jove, destacant en particular la cançó “Emili Monfort”, interpretada conjuntament amb l’Orfeó reusenc.
Amb gran satisfacció per l’èxit assolit, tots emocionats i engrescats, amb la interpretació de la jove, i ja clàssica, “Mareta” es va posar punt i final a la festa.
Secció Excursionista del Reus Deportiu
Reus, 23 de gener de 2014

Col.laboració del Centre de Recursos del Baix Cap amb La Flama

El Centre de Recursos de Reus-Baix Camp, pertanyent a la Conselleria d’Ensenyament, ha volgut col.laborar amb la 45ª Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, recollint el simbolisme de la mateixa i representant-lo mitjançant un poema visual, amb una convocatòria que s’ha adreçat als alumnes de tots els nivells educatius. L’entrega del recull de tots les obres es farà a l’acte acadèmic final previst pel 23 de febrer a Montserrat.
Pengem la convocatòria que s’ha fet, alhora que agraïm aquesta important col.laboració dins els actes organitzats amb motiu d’aquesta Renovació de la Flama:
Convocatòria del Centre de Recursos de Reus-Baix Camp: Poema visual



martes, 4 de febrero de 2014

16/1/14

1. Passar Llista
2. Pissarra Digital
3. La flama de la llengua
  3.1 45è aniversari de la renovació de la flama
3.1.1 Cronologia
3.1.2 Pompeu Fabra
   3.2 Poesia visual